HI HA POSTES DE SOL que no es poden oblidar. Algunes ens recorden un estiu, una melodia o un perfum; altres, senzillament un paisatge, un lloc que va decidir aturar el temps entre l’aurèola daurada de l’astre rei i un horitzó tenyit de rosa. Aquest és un dels records que sempre torna a la maleta d’aquell que visita l’arxipèlag balear. Junt amb aquest, la memòria s’impregna d’un envejable clima, aldees d’un blanc pur o platges paradisíaques. L’arxipèlag es divideix en dos grups d’illes: les Gimnèsies (Mallorca, Menorca i Cabrera) i les Pitiüses (Eivissa i Formentera). Si bé totes comparteixen trets, no es poden mesurar igual, perquè cada una posseeix una personalitat pròpia, que defensen amb zel. Des que els primers turistes hi van començar a arribar als anys 20 del segle passat, les Balears han experimentat una transformació radical. Avui constitueixen un lloc cosmopolita que rep gent de tot el món. Alguns opten per instal·lar-se prop d’una platja i oblidar- se de la resta. Allà, i gràcies als ports esportius que es distribueixen al llarg de tot el litoral balear, es dediquen a la pràctica d’esports aquàtics. Altres, no obstant, són partidaris de participar de la riquesa i la varietat de l’arxipèlag. Mallorca, l’illa major, és bressol d’interessants enclavaments de gran valor històric i artístic. S’Arenal, Can Pastilla, Paguera, Alcúdia o les cales de Mallorca són alguns dels molts llocs turístics completament equipats on es pot disfrutar de la riquesa dels contrastos de l’illa. També a Formentor, la serra de Tramuntana, Andratx, les coves del Drac… Des de la costa sud es veu el parc natural marítim i terrestre de l’illa de Cabrera, on les visites estan restringides des del 1991. Flotant pròxima, Menorca posseeix una atmosfera gairebé verge, que incita al descans. L’illa menor està esquitxada de vestigis de tots els seus habitants anteriors, des de monuments megalítics fins a construccions d’influència britànica. I, sempre a prop, la cales més inhòspites, més exòtiques, més netes. Per la seva part, Eivissa sempre ha estat definida com el lloc cosmopolita on van arribar els primers signes de modernitat. Amb el temps, l’illa blanca ha mantingut intacte el seu encant i el seu atractiu turístic, animats amb una inigualable vida nocturna. Eivissa es disfruta de nit, però també de dia, en platges com Figueretes, la platja d’en Bossa o Sant Antoni. La seva veïna pitiüsa, l’illa de Formentera, a penes posseeix 5.000 afortunats habitants que veuen el Mediterrani des de qualsevol racó. Però la visita és limitada, fugaç. Amb la recollida de l’equipatge s’escapa un sospir. I és llavors quan el visitant s’adona que, més que un adéu, allò és només un fins després.