SI EXISTEIX ALGUN lloc al món on poden viure fades, sirenes, follets, elfs i ànimes errants és a Bretanya. Les extenses costes i els boscos ombrívols queden banyats per una misteriosa llum que transforma els paisatges i alimenta les llegendes, forjades segles enrere pels habitants d’un gran regne celta que s’estenia als dos costats del canal de la Mànega. D’aquesta manera, el viatger que s’endinsa per aquestes terres queda atrapat per un món paral·lel on la imaginació es barreja amb els castells, els megàlits i les talaies que es troba pel camí i que fan factibles les històries que parlen del rei Artús i la seva Taula Rodona, de la recerca del Sant Grial i del mag Merlí campant a gust per l’actual bosc de Paimpont. Lluites cavalleresques i llocs secrets com Avalon, que bé podria ser l’illa d’Aval a prop de Pleumeur-Bodou. Tres personatges insòlits protagonitzen el cúmul de llegendes cèltiques que tenen la Bretanya francesa com a paisatge principal. Les fades, mestresses del destí, freqüenten els boscos i les ribes amb la seva vareta màgica i els seus talismans, algunes amb fins benèfics, altres amb intencions malvades. Aquesta regió de llargues costes i multitud d’illes i illots també és el destí favorit d’aquelles belles dones de cabells llargs i cua de peix: les sirenes. Alguns habitants expliquen com han sentit els seus cants a la badia de la Fresnaye, al moll de Sein i de Sept-Iles, a Trégor, a l’arxipèlag de Glénan. Algunes, com Marie-Morgan, enreden els pescadors a la badia de Douarnenez i els mariners a Iroise per portar-los fins al seu palau submarí. Un altre dels personatges de llegenda que recorren les terres de Bretanya són els anomenats kerrings, follets aficionats a les entremaliadures i que viuen amagats als boscos.

GRANS LLEGENDES
Però les grans històries, les que parlen d’amor i odi, són sobretot dues. La primera és la que fa referència a la ciutat d’Ys, construïda pel rei de Cornualla per a la seva filla Dahut i que es trobaria a l’actual regió de Finisterre, davant de Douarnenez. La riquesa i la llibertat regnaven en aquesta població, situada a un nivell inferior del mar i protegida per un dic. Però la mateixa ambició i llibertinatge de Dahut que va convertir Ys en la ciutat més rica i poderosa de Bretanya va propiciar la seva desaparició sota les aigües. No obstant, la llegenda augura que un dia la ciutat renaixerà més bella i encantadora que mai. L’altre relat és la història de Tristany i Isolda, que té lloc a la punta de Penmarc’h. Tristany és enviat a Irlanda pel seu oncle, el rei de Cornualla, per acompanyar Isolda, futura reina. Al vaixell, tots dos beuen per error una poció destinada a crear un amor inalterable. Lògicament, el rei se n’assabenta i Tristany ha de fugir. Després de resultar ferit en una batalla, sap que només la presència de la seva estimada el podrà salvar. Però la gelosia i els enganys de terceres persones evitaran que es puguin tornar a trobar i Tristany morirà de dolor a la zona sud del regne, és a dir, a Bretanya. Històries i llegendes, ¿veritat o mentida? En el fons, què importa. Visitar Bretanya no és només disfrutar dels seus paisatges, del seu mar, dels seus pobles amb caràcter i de la seva gastronomia. També és un viatge a través de les seves tradicions, fonamentals per comprendre una terra que invita a la fabulació.