SEMBLAVA MENTIDA com picava les tecles del clavicèmbal aquell nen de 3 anys. Les seves extraordinàries aptituds, combinades amb un cosset menut, despertaven una lògica expectació, que va servir d’esperó per al rapidíssim naixement d’un geni. Als 4 anys Mozart tocava el violí i componia les seves pròpies peces. I als 5 i mig van arribar les primeres interpretacions en públic. Portava la sensibilitat musical gravada als gens, com a herència del seu pare, que ben aviat va entreveure el negoci en l’inusitat talent de Wolfgang. Per això se les va arreglar per emprendre una sèrie de gires que elevessin el seu fill a l’altura que mereixia i li asseguressin un futur independent. Dels 6 als 11 anys, el nen va recórrer mig Europa, i va deixar bocabadades moltes cares entre les altes esferes de la noblesa del moment. Al llarg del periple de la seva vida, bé es podria considerar Viena com una de les ciutats que més el van marcar, perquè sense ella Wolfgang Amadeus Mozart probablement no hauria arribat mai a aquest lloc reservat als genis. Desenes d’enclavaments es poden enorgullir d’haver rebut un hoste tan il·lustre, des del palau de Schönbrunn, on el nen prodigi de Salzburg va aconseguir extasiar l’emperadriu Maria Teresa, fins al cementiri de Sant Marx, la seva última morada, on va arribar completament sol.

HONORS TARDANS
Però tota la falta de reconeixement que va patir durant els últims anys de la seva vida es va convertir en èxit post mortem. El 1896, en memòria del músic, es va erigir al jardí Burggarten un destacat monument, com també va passar al cementiri central de Viena. Així mateix, destaca la font de Mozart, construïda el 1905, també anomenda font de la Flauta Màgica. Finalment, a la Casa de la Música hi ha una sala dedicada exclusivament al compositor, on no es mostren peces originals de la seva vida sinó que, a través de mitjans electrònics, es brinda al visitant la possibilitat de dirigir la serenata Eine kleine Nachtmusik amb ajuda dels Filharmònics de Viena. A més, durant el 2006, any en què es commemora el 250 aniversari del naixement del geni, es presentaran a Viena més de 130 espectacles i un total de 3.200 funcions, que fan de la ciutat un verdader focus d’atenció cultural. A l’antic teatre de musicals Theater an der Wien els amants de Mozart podran disfrutar de més de 80 funcions al llarg de l’any. El director Simon Rattle interpretarà al desembre les tres últimes simfonies de Mozart amb la Filharmònica de Viena. Un altre moment especial serà el concert del 8 de gener, en què cantaran Plácido Domingo i Julian Rachlin. A l’abril, dins del Festival de Pasqua Oster- Klang, es representarà l’oratori de Mozart L’obligació del primer manament. I a l’estiu, al festival vienès Klang-Bogen, el Don Giovanni, així com la producció contemporània Flamegin (Flames) d’Erwin Schulhoff. Un altre esdeveniment important de l’Any de Mozart és l’obertura de la casa Mozarthaus Viena, el 27 de gener. L’exposició de Mozart, basada en un concepte completament innovador, s’estén més enllà de l’apartament de Mozart. Amb mil metres quadrats distribuïts en sis pisos, aquesta mostra brinda una fascinant visió de l’agitada vida del músic més genial de l’Europa dels últims 200 anys. Junt amb les seves obres, que en part es podran percebre acústicament, es presenten, a més de la seva família i el seu cercle d’amistats, també els seus rivals i tota mena d’enemics que atacaven el músic a la Viena del barroc tardà. Per a aquesta presentació resulta ideal aquest lloc al carrer Domgasse 5, a l’ombra de la catedral de Sant Esteve, on va viure Mozart els seus anys de més creativitat artística. Però serà al museu Albertina, el palau d’arts gràfiques situat al costat de l’Òpera de l’Estat de Viena, on es realitzarà la principal exposició sobre la vida i l’obra del geni, dissenyada per la cèlebre arquitecta Zaha Hadid. A través de valuoses obres d’art i d’impressionants instal·lacions virtuals, el visitant podrà seguir els passos d’aquell nen prodigi de 6 anys que va arribar a convertir- se en artista de fama mundial.