Diumenge a la tarda. Des de la terrassa del restaurant Sultan, a Sultanahmed, l’espectacle és embriagador. Amb el teló de fons de la Mesquita Blava i de Santa Sofia, al costat dels jardins que acullen l’antic Hipòdrom, molt a prop de l’entrada a la Gran Cisterna, la gent que passeja conforma una multitud heterogènia, colorista i variada en què conviuen els homes amb robes occidentals que munten guàrdia davant el seu comerç, amb una tassa de te a la mà, amb els vels negres o de mil colors que cobreixen algunes dones i amb l’escassa vestimenta dels turistes arribats de mig món. En l’aire, de cop, ressona el cant del muetzí cridant a l’oració, un cant que arriba des de molt amunt i al qual, immediatament, s’uneixen, com en un cor mal sincronitzat, molts altres procedents dels minarets que hi ha escampats per la zona. Això és Istanbul, una ciutat cosmopolita, plena de vida, plena de contrastos, fruit d’innombrables civilitzacions, punt de trobada d’orient i occident, del cristianisme i de l’islamisme, d’una llarga tradició religiosa i d’una actualitat laïcista. Istanbul, l’antiga Constantinoble, capital de l’imperi Bizantí, la seu elegida pels sultans que van regir els destins de l’imperi Otomà és una ciutat digna de ser coneguda a fons, de ser viscuda. Allà hi ha no solament els records d’un passat gloriós, sinó també els signes d’una manera de viure que té en el comerç una de les seves senyes d’identitat. Allà hi ha, també, els resultats de la modernització, com els barris i les avingudes més occidentalitzades.

ESPECTACLE ÚNIC

I, donant color a tot el conjunt, el mar que envolta i divideix la ciutat, que separa –o, potser, uneix– Europa i Àsia. El port, la costa, els ponts que uneixen les dues ribes, el Bòsfor i les embarcacions de tot tipus que el solquen constitueixen un panorama, un espectacle, únic i inoblidable. Menció a part mereix la Banya d’Or, el lloc on els antics navegants, al salpar, llançaven monedes d’or en ofrena per a un viatge propici, monedes que entapissaven el fons i que desprenien uns reflexos que li van donar nom. Sigui quin sigui el punt de vista des del qual es contempla Istanbul, aquesta es presenta com el que és: una urbs rica en llocs dignes de ser visitats. Amb tot, i per a fortuna del turista, els cinc llocs més coneguts i més concorreguts estan agrupats en un mateix entorn: la Mesquita Blava, l’antiga església de Santa Sofia –des de fa segles transformada per adaptar- la als ritus musulmans–, el palau Topkapi, la Cisterna de la Basílica i el Museu Arqueològic. I, molt a prop de tots ells, l’Hipòdrom, amb l’obelisc egipci, i les columnes Serpentina i de Constantí Porfirogènit.