FA UNES QUANTES DÈCADES, deies escapada i ja et veien amb les estovalles de quadros i el cistell de vímet fent un pícnic a la muntanya. Avui, ja sigui per un abaratiment de l’avió o per un canvi de mentalitat, les fronteres geogràfiques es difuminen i amb un cap de setmana n’hi ha prou per posar quatre coses en un petit tròlei i saltar a un altre país. Donat el cas, tampoc és qüestió de perdre les sabatilles pretenent veure el llistat complet de museus, edificis i espectacles, tret que ens conformem amb un vague record de la ciutat i un munt d’instantànies mal fetes. Com que tenim poc temps, el millor és viure el lloc, de manera que més val centrar-se en alguna peculiaritat de la visita. Si l’elecció és Milà, per a molts el gran atractiu es troba en el seu vessant comercial. La capital de la Llombardia és també la capital europea de la moda. Per això, viatjar fins allà per, senzillament, anar de compres ja no és una idea tan absurda.

SEGONS LES BUTXAQUES
A la ciutat hi ha dues àrees comercials amb idiosincràsies molt diferents. Per una banda, hi ha tots els carrers veïns a la catedral i la galeria Vittorio Emmanuele, amb un preu raonable, on hi ha Fiorucci, un impressionant Zara, algunes botigues de sabates amb preus assequibles i grans magatzems. Vittorio Emmanuelle és una de les primeres construccions de ferro i vidre d’Itàlia i va ser dissenyada per connectar la Piazza del Duomo amb la Piazza della Scala. Avui dia és un elegant passatge comercial que inclou famosos restaurants, com el Savini. Igualment, es recomana fer una aturada en el recorregut per prendre un deliciós caputxino en algun dels seus cafès, com el Zucca, decorat amb mosaics del 1921, o fer un cop d’ull a les prestatgeries que copen del terra fins al sostre la llibreria Bocca, totalment atapeïda de llibres vells. Per una altra banda hi ha el comerç més exclusiu, ubicat al denominat quadrilàter d’or, que té com a artèria neuràlgica Montenapoleone, i concentra les boutiques de tots els grans dissenyadors. Si bé és cert que moltes d’aquestes firmes també es poden trobar a les grans ciutats europees, la diferència es troba en la mida dels locals, que aquí són molt més grans, i l’atenció gairebé obsessiva amb què es tracta fins al més mínim detall. El millor del pla és que, fins i tot amb les bosses a la mà, també es pot fer una mica de vida cultural i, deixant per un moment l’afany consumista, deixar-se caure al Duomo, la tercera església més gran del món, o visitar el refectori de Santa Maria delle Grazie, on hi ha L’últim sopar de Leonardo.