OSLO ÉS LA CIUTAT perfecta per utilitzar la definició de marc incomparable. La capital de Noruega s’aixeca en ple cor d’Escandinàvia, envoltada pel fiord que porta el seu mateix nom, per turons arbrats i espais verges que posen de manifest la petitesa de l’ésser humà davant la immensitat de la naturalesa. Però en aquest viatge també hi ha espai per a la vida urbana i social. És precisament aquest equilibri el que explica el creixent interès de viatgers de tot el món per conèixer Oslo, antiga llar de víkings i seu del mític trampolí de Holmenkollen, construït per albergar les proves de salts d’esquí en els Jocs d’hivern del 1952 i actual mirador on es pot contemplar la ciutat i el port a vista de saltador olímpic. Per una altra part, és al centre de la ciutat on es concentra la major part de l’oferta cultural. Una de les millors opcions per disfrutar-la amb calma és adquirir a les oficines de turisme l’Oslo Pass, un passi que permet l’entrada gratuïta a museus i atraccions, l’ús lliure dels transports públics, els aparcaments municipals i les piscines de Frogner i Tøien i que proporciona tota una sèrie de descomptes en recorreguts turístics, lloguer de cotxes i restaurants. El Museu dels Vaixells Víkings o el Museu Kon Tiki són el destí ideal per investigar el passat d’aquesta barreja de conquistadors i pirates escandinaus que van controlar els freds mars del nord segles enrere. A continuació, el Museu d’Arts i Tradicions Populars i la Galeria Nacional poden ser el pas intermedi per completar la transició cap a l’art noruec de finals del segle XIX, representat pel pintor expressionista Edvard Munch i el seu cèlebre quadro El crit.

MODEL A SEGUIR
Precisament és a partir d’aquesta obra que es pot endevinar part del caràcter escandinau. I en aquest cas no hi té res a veure l’angoixa existencial i la sensació d’asfíxia que genera el pinzell de Munch, sinó la innocència d’una societat que durant els últims anys s’ha convertit en el model a seguir per les seves polítiques socials de redistribució de la riquesa. I en aquest somni d’igualtat social, sempre amb el permís del sistema de lliure mercat, no hi cap la possibilitat que algú es dediqui a robar quadros. Així, l’agost del 2004 dues persones emmascarades van entrar al museu a plena llum del dia i van arrencar el quadro, juntament amb un altre, titulat Madonna, davant la mirada atònita dels visitants i sense que els vigilants poguessin fer res per evitar-ho. Ràpid i fàcil, com “robar en un quiosc”, tal com va publicar un diari noruec. Igual que el 1994, quan dos lladres van substituir una versió d’El crit per una nota d’agraïment per les mesures de seguretat del centre. Si deixem de banda aquests desafortunats incidents, el caràcter noruec també queda reflectit en l’oferta esportiva i d’oci de la capital. A la mínima que poden, els ciutadans d’Oslo es fan a la mar per passejar en barca, nedar o pescar pel fiord o els llacs de la zona. Encara que, lògicament, l’atracció per la muntanya també és molt forta. A l’estiu, s’omplen els camins i les rutes per a cicloturisme i a l’hivern, les pistes d’esquí que envolten la ciutat i a què es pot accedir en metro.

VIDA SOCIAL
Per un altre costat, la vida social es concentra al llarg del carrer Karl Johan, on es troben la majoria de botigues de roba i centres comercials, i al port d’Aker Bridge, que alberga una gran varietat de bars i restaurants. Si se segueix el curs del riu Akerselva, apareix Grunerløkka, un antic barri de classe treballadora convertit ara en el centre bohemi on es donen cita pintors, escultors i músics per buscar la inspiració i relaxar- se en alguns dels cafès i restaurants més moderns d’Oslo. Tot això converteix la capital noruega en una visita gairebé obligada. Per desconeguda i interessant, per urbana i natural, per marítima i muntanyenca. Per estar tan a prop i tan lluny, per ser tan diferent dels països mediterranis i per la seva innocència. Això sí, abans de sortir s’ha de recordar que el país no pertany a la Unió Europea, i per tant és necessari portar el passaport i adquirir corones noruegues. I a l’hora d’escollir equipatge, una sorpresa: a pesar de la seva latitud, Oslo té un clima molt semblant a Escòcia o Galícia i més hores de llum que qualsevol altra capital del món.