NI GONDOLERS AMB RATLLES, ni bel canto de fons. La versió nord-americana dels canals venecians conserva només els elements justos perquè la comparació sigui vàlida: canals amb aigua, petites embarcacions i una romàntica atmosfera, que no parla en italià, sinó en spanglish. El passeig del Río o River Walk és possiblement la principal atracció de San Antonio, a l’estat nord-americà de Texas. Més de dues milles i mitja de canals que es desplacen a través del cor mateix de la ciutat, i que han estat convertides en un recorregut ple de xiprers, roures, salzes, flors tropicals, cascades, camins zigzaguejants i, de tant en tant, un pont espontani que facilita el canvi de riba. Per arribar a un punt qualsevol, cadascú estableix la seva pròpia ruta: una riba o la contrària, una altura o el pis inferior, una drecera que ascendeix fins al nivell de carrer o a través d’un centre comercial construït a sobre l’aigua. Però el camí més curt sempre és la línia recta, encara que a vegades impliqui caminar sobre l’aigua. Amb aquesta finalitat hi ha les barques, la majoria d’elles turístiques, des d’on es poden divisar, només de passada, alguns dels enclavaments més importants de la ciutat, a banda de restaurants, bars, clubs nocturns, comerços, gratacels, centres comercials i apartaments de luxe. Tots ells clavant-se cops de colze per obtenir la primera fila en aquest gran xou.

LA TRANSFORMACIÓ
El sol se’n va. Però el River Walk no mor; més aviat es transforma. El que de dia es visita amb càmera i sandàlies, es reviu a la nit enfundat en el millor uniforme. Primer el sopar, en algun d’aquells restaurants de reconegut prestigi a tot l’estat, on es poden degustar les especialitats de la gastronomia mexicana, les exquisides carns o el marisc, i prepara l’estómac per al que pugui venir després: la fiesta, vocable llatí que apassiona els texans fins al punt que l’utilitzen en gairebé tots els contextos i a tot arreu, pot començar en algun dels hotels que voregen el riu, i que ofereixen molt més que confort. El Varelencia, per exemple, és un dels que destaca, amb el seu acollidor Sleek Vbar i l’espectacular terrassa de pedra. Per un altre costat, al Hilton Palacio del Río, l’oferta va des d’un pub irlandès, el Durty Nellie’s, fins al Tex’s River Walk Sports Bar, considerat popularment com un dels millors del lloc, i on cada divendres i dissabte a la nit es pot disfrutar de la millor música en viu.

RESPLENDORS
De nit, el riu sembla un altre. La cuidadíssima il·luminació recupera espais que, de dia, passen inadvertits. Realça racons, parets de pedra, escultures… La resplendor sorgeix també de les terrasses dels locals d’oci nocturn, plens d’espelmes i torxes. Entre els clubs destaca el Howl at the Moon, on alguns pianistes i cantants ofereixen versions sui generis d’èxits de tota la vida i demostren el seu talent acceptant les peticions dels assistents. La música en directe també sona al Pat O’Brien’s, d’on no es pot sortir sense haver provat el seu Hurricane, tot un clàssic entre els còctels. Però on els combinats són més aplaudits és al Coyote Ugly Saloon, un dels 14 que hi ha als Estats Units, i que el mes de juliol passat va celebrar el seu primer any de vida. Tal com feien a la pel·lícula amb el mateix nom, les noies de la barra fan de gogós, de cambreres, de relacions públiques i de show-women. Transmeten simpatia amb la mateixa intensitat que flueix la vida al llarg de tot el riu. Amb força continguda.