LA PRIMERA IMPRESSIÓ que causa Zanzíbar és que arribes a un altre món. Les olors, les espècies, la fauna i la flora, les platges de sorra blanca i aigües transparents i, sobretot, l’hospitalitat de la gent, deixen una empremta indeleble en la memòria del viatger. Ancorat a l’oceà Índic, Zanzíbar és el nom de l’arxipèlag que engloba les illes d’Unguja, Pemba i diverses illes menors. Encara que de dimensions semblants, tenen trets diferents. Unguja és més continental, està més poblada i és més coneguda. Hi està situada la Ciutat de Pedra (Stone Town), l’antiga capital colonial, que acull l’activitat comercial més important de l’arxipèlag pertanyent a Tanzània. Pemba, en canvi, té un caràcter més oceànic. Des de temps immemorials, el paradisíac enclavament africà ha atret tota mena d’exploradors, aventurers, mercaders i conquistadors. La història de Zanzíbar ha estat forjada per la presència de nombroses civilitzacions –bantus, fenicis, perses, assiris, sumeris, egipcis, xinesos, indis, malais, portuguesos, anglesos, holandesos i àrabs–, que van deixar la seva empremta a les illes. No obstant, la rica herència històrica de Zanzíbar no amaga ingrats records. En aquest capítol s’emmarca el tràfic d’esclaus, un dels negocis que van ser més lucratius durant els segles XVIII i XIX. La intervenció del Regne Unit, alertat pels horripilants relats del missioner i explorador David Livingstone, es va encarregar d’abolir aquest flagell l’any 1873. Després d’una època de dures tensions i convulsos episodis, Tanzània, i per tant Zanzíbar, van deixar enrere antigues querelles per emergir com un destí de gran atractiu turístic. Actualment, l’arxipèlag africà rep els moderns aventurers que volen disfrutar de llocs exòtics i plens de vida. La simpatia i l’hospitalitat dels seus habitants reben el visitant amb els braços oberts, disposats a fer-li l’estada al més agradable possible. L’allotjament no és problema. Les illes ofereixen la possibilitat d’allotjar-se en acollidores pensions, en confortables bungalous o en antigues mansions de sultans reconvertides en hotels luxosos. Pel que fa a l’oferta turística de Zanzíbar, és àmplia i variada. Els amants del mar i els esports nàutics tenen l’oportunitat de banyar-se en aigües cristal·lines i torrar-se al sol en platges de sorra blanca envoltades de palmeres. Practicar el submarinisme suposa un al·licient extra. L’arxipèlag permet explorar sensacionals esculls de coral, així com disfrutar de la pesca i altres esports aquàtics. Base principal d’expedicions al continent africà, Zanzíbar pot ser el punt de partida per a aquells que vulguin formar part d’un apassionant safari per Tanzània. Els encants del mar no amaguen els atractius de terra ferma. Unguja, la Ciutat de Pedra, declarada Patrimoni de la Humanitat el 1994, alberga alguns llocs d’obligada visita. És el cas de la Casa de les Meravelles, edifici construït el 1883 pel sultà Barghash com a palau de cerimònies i símbol de modernitat de la ciutat. Destruït pels britànics el 1896, va ser reconstruït a principis del segle XX per acollir el palau residencial del sultà Hamoud. El Museu de Palau, dedicat als sultanats; el Museu Commemoratiu de la Pau, que ofereix un repàs de la història de l’illa; la mesquita Malandi, una de les més antigues de la ciutat, dedicada al culte sunnita, i la Casa de Livingstone, construïda el 1860 pel sultà Majid, són altres punts d’interès.

SÍMBOLS DE GRAN VALOR
Menció especial mereix la gran diversitat de portes de fusta treballada que adornen les entrades de les cases. N’hi ha més de 500 i destaquen per la seva bellesa i majestuositat. Moltes són d’estil persa i omanita, molt ornamentades i rematades amb un arc en què es pot llegir la data de construcció, el nom del propietari i un fragment de l’Alcorà. Altres són d’estil indi, més austeres, sense arcs ni gravats, fabricades en fusta de sèsam procedent de l’Índia o amb fusta de l’arbre del pa. A la localitat de Bububu destaca un dels llocs més visitats de l’illa, els banys perses de Kidichi, construïts l’any 1850 per Said ben Sultan per a la seva dona, la princesa Xahrazad, i les ruïnes del palau Marahubi, que va ser construït el 1882 pel sultà Barghash i destruït poc després per un incendi. Se’n conserven les columnes de la galeria i de l’aqüeducte. A Nungwi es troba l’aquari Mnarani, on habita la cèlebre tortuga de carei. I a Dunga Mitini hi ha les ruïnes del palau de l’últim rei de Zanzíbar de la dinastia omanita. La selva de Jozani, a Pete, és el bosc més important de l’illa, i hi viuen el còlob vermell, el cercopitec blau o mico de Syke i el lleopard de Zanzíbar. L’illa de Changuu, coneguda com l’illa de la Presó –hi van ser confinats molts esclaus–, atrau pel seu escull de coral i per ser l’hàbitat d’un grup de tortugues gegants procedents de les Seychelles. A l’illa de Tumbatu, habitada per una de les tres ètnies oriündes de l’arxipèlag, els tumbatus, hi ha les ruïnes d’una mesquita del segle XI. L’illa de Pemba també és rica en enclavaments. Les ruïnes de Pujini mostren les restes arqueològiques del que va ser un poble emmurallat en què va viure el temible príncep Mohammad bin Abdul-Rahman, cruel governador de Pemba del segle XV. A Chake Chake hi ha un fort construït pels àrabs i restaurat pels portuguesos, que guarda un gran valor històric. A la mateixa població hi ha el Bemba Essential Oil Distillery, on s’extreu l’oli de clau. Als afores de Chake Chake –Ras Mikumbuu– es poden visitar les excavacions d’una ciutat dels segles XIV i XV, en què sobresurten les ruïnes d’una mesquita, tombes i restes de diferents vivendes. Pemba també acull l’extensió més gran de selva de l’illa. A Konde s’hi ubica el Ngezi Forest, amb la guineu voladora, el còlob vermell i l’antílop blau entre la seva fauna. I a Micheweni hi ha el Msitu Mkuu, un petit bosc situat al nordest de l’illa on habiten còlobs i antílops.