QUAN FRANK SINATRA entonava aquell mític New York, New York amb la gravetat i profunditat de la seva inconfusible veu, no necessitava cap t’estimo per fer estremir les noietes de mig món. No era una peça emotiva, nostàlgica ni tova. Es tractava d’un cant a una ciutat a la qual se li escapava la vida pels carrerons, en què tothom aconseguiria la seva oportunitat i obtindria el seu moment de glòria. Amb el seu ritme andante, qualsevol tancava els ulls i somiava que li arribava l’èxit, mentre un potent canó de llum seguia els seus passos en algun escenari, com si fos la pròpia vida. Tot i la mitificació, no es podria dir que, en aquells moments, la ciutat fos el que en diríem càlida. Més aviat tot al contrari. Molt metall, molta altura, molta gent i, malgrat això, una mica impersonal. I res d’això ha canviat. Nova York continua sent el resultat del calaix de sastre en què es van barrejar totes les cultures hagudes i per haver, amb el consegüent resultat multicolor. I com que són les persones les que fan el lloc, i no al revés, els novaiorquesos també han sabut trobar el punt romàntic a aquesta ciutat que es pinta freda. Primer, un recorregut en cotxe de cavalls pel Central Park i una relaxant passejada en góndola pel llac. També es poden visitar uns altres jardins que es troben lluny de l’estrèpit de la ciutat: The Cloisters ofereixen l’oportunitat de recrear la mirada en el passat, entre més de 250 espècies vegetals que ja eren típiques a l’edat mitjana. Mig matí. Una passejada pel transbordador de Staten Island ens allunya el perfil dels gratacels de Manhattan, a mesura que el vaixell va passant per les illes de Liberty, Ellis i Governor. I a la una del migdia s’ha de ser a St. Paul’s Chapel, l’edifici més antic de tota la ciutat. Travessar l’entrada de l’església és sinònim de capbussar-se en un món de gràcia, bellesa i serenitat, on cada dilluns a aquesta hora se celebren concerts de diferents tipus de música. La tarda descarrega ombres sobre la ciutat. I això només és perceptible des del pis més alt de l’Empire State Building. Progressivament, els gratacels estableixen la seva pròpia constel·lació i toca anar a sopar. Dos dels llocs més romàntics per fer-ho son el River Café, a Brooklyn, amb el seu meravellós perfil de Manhattan, i One if by Land, una antiga cotxera restaurada del segle XVIII, en ple cor de Greenwich Village. La nit se’ns tira a sobre. Un xampany francès a la planta 16 de Top of the Tower juga amb les seves bombolles a la gola, com ho fan les llums de la ciutat sobre l’East River. La guinda a la història la posa cadascú, en algun racó de la ciutat que mai dorm. Si tot va bé, aquesta nit tampoc.
