El cap de setmana és un vist i no vist. Fàcilment arribem al dilluns amb poca cosa per explicar i la consegüent sensació d’improductivitat. I a vegades només és una falta d’iniciativa, perquè hi ha alguns destins internacionals ideals per a una escapada de 48 hores. Zuric entra dins d’aquest grup. A només 100 minuts de vol des de Barcelona –trajecte que també es pot realitzar en connexió ferroviària directa i diària–, la ciutat suïssa mira als Alps amb un punt de nostàlgia i un altre d’efervescència cultural. La millor manera de recórrer-la és a peu, o bé a través de la seva complexa i eficaç xarxa de tramvies. El punt de partida és la impressionant estació central de ferrocarril, un important nus de comunicacions que inclou un centre comercial obert els set dies de la setmana. D’allà surt la Bahnhofstrasse, la llegendària avinguda bancària amb els preus immobiliaris més alts del món. Les exclusives boutiques de moda, magatzems i cafès, inviten a endinsar-s’hi a través d’un relaxat passeig. I a vegades només això, perquè els preus resulten prohibitius per a moltes butxaques. Per alguna cosa es diu que la ciutat continua ocupant el número u mundial en qualitat de vida. El caixet segueix en augment com més ens acostem al llac de Zuric. Així s’arriba a la Bürkliplatz, amb el seu petit moll, porta d’entrada al llac. La preciosa panoràmica de les seves ribes, amb casetes de conte escampades per verds turons, es disfruta còmodament assegut a la coberta d’un dels vaixells que, un a un, recorren els embarcadors d’aquesta immensa massa d’aigua. Així fins a arribar a Rapperswil, l’encantadora ciutat de les roses, famosa pel seu casc antic, el palau, el Museu Polonès i el seu zoo infantil. RETORN De tornada a Zuric, val la pena fer un cop d’ull a l’estació de Stadelhofen, un dels grans atractius de l’arquitectura urbana, obra de l’arquitecte espanyol Santiago Calatrava, on bigues d’acer i pilars de formigó formen multitud d’arcs en tensió entre la força i la lleugeresa. A prop de l’estació hi ha el teatre de marionetes. I del món de la imaginació al de la naturalesa, visitant el zoo de la ciutat, que destaca perquè s’hi poden veure al voltant de 2.000 animals de més de 260 espècies, que viuen en espais on s’han recreat els seus hàbitats reals. Finalment, una breu excursió al Üetliberg, el turó mirador dels habitants de Zuric, ofereix una esplèndida vista sobre la ciutat, el llac i tota la regió.

EL CASC ANTIC

El riu Limmat banya a una banda i a l’altra els carrerons més entranyables del barri vell de la ciutat. A través d’aquests camins empedrats se succeeixen infinitat de petits comerços, terrassetes molt cuidades i alguns dels més de 1.700 restaurants de Zuric. Sorprèn la netedat i l’ordre que presideix el lloc, traduïts en unes façanes molt ben cuidades, en el gust per les flors que pengen de qualsevol balcó i en els peixos i els cignes que viuen en les translúcides aigües. Aquestes aigües estan tan netes que a l’estiu es converteixen en piscines improvisades, on en els dies calorosos es banyen centenars de persones, amb un interioritzat respecte per conservar-les impol·lutes. El primer edifici que sobresurt de les teulades de les casetes del districte és el Grossmünster, la imponent catedral, amb les seves riques estàtues romanes del pòrtic i l’estàtua gòtica de Carlemany a la cripta. A més de la catedral, també destaca la basílica Fraumünster, en un altre temps un convent de monges, on a cada pas apareixen restes carolíngies. Encara que qui prefereixi el modernisme clàssic segurament es fixarà abans en l’església tardogòtica, on hi ha cinc finestres de Marc Chagall. Per sobre les rogenques teulades a dues aigües també sobresurt Saint Peter-Kirche, amb una torre romànica on es poden veure les esferes de rellotge més grans d’Europa. Per no perdre de vista l’hora de marxar. Perquè si per casualitat se sobrepassa el cap de setmana, un corre el risc de quedar atrapat per sempre entre l’aroma d’una râclette i la dolçor d’uns bombons de xocolata amb crema, licor o fruita gebrada.